S’ha publicat l’estudi sobre un bust inèdit en marbre trobat a Abegondo (Galícia), treball que engloba l’estudi estilístic i arqueomètric d’aquesta peça i que ha permès identificar-la com un bust de marbre de Carrara (Itàlia).
Es desconeix la procedència exacta de la troballa, però sembla probable que es descobrís a principis del segle XX a resultes d’uns treballs amb excavadora a la parròquia de Santa Eulalia de Abegondo (Galícia), a la zona de Os Barreiros; un lloc que, segons la tradició local, s’associa amb un “cementiri molt antic”.
El bust es va posar a disposició del director del Museo das Mariñas (Betanzos), Alfredo Erias Martínez, que va elaborar un informe detallat sobre la peça i va contribuir a que les autoritats confirmessin la necessitat de dipositar-la i custodiar-la al Museo das Peregrinacións de Santiago de Compostel·la.
Malgrat les males condicions en què el bust va arribar al museu, s’ha pogut definir que es tractaria del retrat d’un personatge privat, concretament, un adolescent. Els estudis arqueomètrics confirmen que va ser elaborat amb la millor varietat de marbre de les pedreres italianes de Luni (actual Carrara).
Silvia González Soutelo, investigadora al MIAS, Madrid Institute for Advanced Study (Universitat Autònoma de Madrid – Casa de Velázquez), encapçala l’estudi interdisciplinari de la peça, que ha fet conjuntament amb els membres de la Unitat d’Estudis Arqueomètrics de l’ICAC Anna Gutiérrez Garcia-Moreno, Isabel Rodà i Pilar Lauente (Unizar).
Aquesta col·laboració té l’origen en el projecte ‘Marmora Galicia’, dins del qual ja s’havien estudiat les peces de marbre de la catedral de Santiago de Compostel·la.
Es tracta, doncs, d’un retrat de bona qualitat estilística, reforçada per la qualitat de la matèria prima emprada en la seva execució, que s’emmarca dins de les corrents que es van generalitzar a principis del segle II dC sota els regnats de Trajà i Adrià.
La troballa d’aquesta peça resulta especialment significativa perquè és un tipus de representació escultòrica molt poc habitual al nord-est peninsular. A més, representa una bona contribució en la identificació de les xarxes comercials vinculades al transport i ús de materials marmoris en un territori com el de Gallaecia.
Una troballa inèdita i singular, donada l’extraordinària qualitat del material identificat en una àrea com Galícia, on ara per ara són inusuals les troballes d’escultura romana de marbre.
Fins el moment, no es té constància de l’existència de cap assentament d’època romana d’entitat al terme d’Abegondo, ni a les seves immediacions, al qual es pugui associar l’aparició de la peça, de manera que s’obre la porta a la possibilitat de noves troballes en aquest entorn.
Sens dubte, l’estudi de la peça que ara ha publicat la Revista YAKKA de estudios yeclanos reforça l’interès per dur a terme anàlisis interdisciplinàries que permetin aportar noves dades davant l’absència de contextos arqueològics (J. M. Noguera Celdrán i L. Ruiz Molina (eds.), Escultura romana en Hispania IX, Yakka. Revista de estudios yeclanos, 22, Yacla, 2020).
La revista ha estat coeditada amb la Universitat de Múrcia, que la tindrà a la venda els propers mesos al catàleg Editum.
Notícies relacionades:
«Estudis recents corroboren la presència de marbre lusità a la catedral romànica de Santiago de Compostel·la», ICAC, 10 de setembre de 2020.
«L’ICAC participa en un estudi arqueomètric que revela l’origen del marbre utilitzat al Pòrtic de la Glòria de la catedral de Santiago de Compostel·la», ICAC, 26 de juliol de 2019.
«El Ayuntamiento de Yecla y la Universidad de Murcia editan el libro ‘Escultura Romana en Hispania IX’», nota de premsa de la Universitat de Múrcia, 28 d’octubre de 2020.
«El Ayuntamiento de Yecla y la Universidad de Murcia editan el libro ‘Escultura Romana en Hispania IX’», Nova Ciencia, 28 d’octubre de 2020.
