PRORROGADA FINS Al 17 DE GENER DE 2021

Degut a la situació sanitària viscuda el 2020, l’exposició «En temps dels visigots al territori valencià», que organitza el Museu de Prehistòria de València i que estava prevista per als mesos de febrer a juny de 2020, s’ha prorrogat fins al 17 de gener de 2021.

L’investigador de l’ICAC Josep Maria Macias és el comissari de l’exposició, que va acollir el passat mes de març la conferència «L’empremta visigoda a l’actual Catalunya».

Més informació

L’exposició obre una finestra a un període històric menystingut i poc valorat. Una etapa de mestissatge, transició i frontissa, amb reminiscències romanes i elements germànics i del món oriental. Sense els visigots, no podem entendre el món musulmà ni els temps feudals. La seua valoració ha canviat seguint les línies polítiques de cada moment. Durant la postguerra, l’educació franquista imposava l’aprenentatge de la llista dels trenta-tres reis gots, perquè la monarquia visigoda devia preludiar l’Espanya «Una, Grande y Libre». Després, els visigots es devaluaren i s’identificaren amb un intranscendent període de decadència.

Mentre s’oblidaven aquells reis, no tan bàrbars, les excavacions arqueològiques, de mica en mica, els recuperaren. València i el seu territori, especialment Riba-roja de Túria, són el focus d’un període amb personalitat pròpia. S’han descobert jaciments com Casals del Mas de Sabater (Morella), Horta Vella (Bétera), València la Vella i Pla de Nadal (Riba-roja de Túria), el grup episcopal i el circ de Valentia, Senda de l’Horteta (Alcàsser), Punta de l’Illa i Portus Sucronensis (Cullera), Monastil (Elda), Allon (la Vila Joiosa), Ilici (Elx), Portus Ilicitanus (Santa Pola) i altres.

El territori de València s’ha convertit en un dels millors exemples per conéixer una rica realitat que ha d’estar a l’abast de tots.