En el marc del programa de doctorat interuniversitari en Arqueologia Clàssica (URV-ICAC-UAB), ens plau convidar-vos a la lectura pública de la tesi doctoral de l’investigador predoctoral GIAP Abel Gallego, que ha estat codirigida per la Dra. Lídia Colominas, investigadora Ramón i Cajal a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), i el Dr. Josep Maria Palet, director de l’ICAC i codirector del grup GIAP:

L’acte de defensa es farà presencialment a la Sala d’Actes de l’ICAC, el dijous 24 de març a partir de les 10 h.

L’acte es podrà seguir en directe per Teams, en aquest enllaç.

Membres del tribunal:

• Dr. Pere Castanyer Masoliver, Museu d’Arqueologia de Catalunya – Empúries (president)
• Dr. Florent Rivals, ICREA-IPHES (secretari)
• Dra. Fabienne Pigiere, University College Dublin (vocal titular)
• Maria Saña Seguí, UAB (vocal suplent)
• Jordi Gibert, UAB (vocal suplent)
• Ingrid Mainland, Archaeology Institute, Orkney College UHI (vocal suplent)

Resum de la tesi

L’objectiu de la present Tesi Doctoral – intitulada “Pràctiques ramaderes al nord-est de la Tarraconense durant la Tardoantiguitat (segles IV-VIII):  aproximació arqueozoològica a l’explotació i l’alimentació del bestiar” – és la d’aportar coneixement sobre els diversos sistemes ramaders que es van dur a terme durant l’Antiguitat Tardana (segles IV-VIII d.n.e.) al nord-est de l’antiga província de la Tarraconense.

Durant aquest període, la regió sota estudi va ser testimoni de grans canvis des del col·lapse i fallida de l’administració de l’Imperi Romà a l’arribada dels visigots, poble germànic forçat a abandonar la seva terra mare com a conseqüència dels moviments migratoris esdevinguts a Europa i les estepes euroasiàtiques des dels inicis del Baix Imperi Romà.

L’arribada d’aquest poble germànic a la península Ibèrica, principalment des dels inicis del s. VI d.n.e., va contribuir als canvis en l’organització política, social i econòmica de les províncies de la Hispania romana, transformacions que ja estaven en marxa des dels inicis de la Tardorromanitat.

L’anàlisi arqueozoològica duta a terme sobre les restes faunístiques de sis jaciments emmarcats dins de la Tardoantiguitat de la regió sota estudi – i la seva posterior comparació amb els pocs altres estudis arquezoològics disponibles previs d’aquest període – ha permès posar llum sobre la recerca relativa a les pràctiques ramaderes emprades durant aquest període, àrea de coneixement on a dia d’avui encara hi ha força foscor, comparada amb el període romà o medieval.

A més, l’aplicació de l’anàlisi del microdesgast dentari sobre els molars dels ovicaprins dels conjunts arqueozoològics analitzats i la creació del primer referencial de microdesgast dentari d’ovelles domèstiques – dissenyat i dut a terme amb el propòsit d’estudiar els sistemes de gestió alimentària emprats per les societats agropastorals pretèrites – han permès proposar possibles estratègies usades per péixer el ramat ovicaprí, tenint en consideració les dades paleoambientals vigents.

La present recerca ha permès documentar la pràctica d’unes estratègies ramaderes orientades principalment vers l’explotació de la cabana ovicaprina per sobre de suïns i bovins, tendència que es veu accentuada amb la fi del model de les villae de tradició romana. A més, les dades de microdesgast dentari han permès proposar una generalització de l’ús de farratges emmagatzemats per la dieta d’ovelles i cabres.

Resumen de la tesis

El objetivo de la presente Tesis Doctoral – intitulada “Prácticas ganaderas en el nordeste de la Tarraconense durante la Tardoantigüedad (siglos IV-VIII): aproximación arqueozoológica a la explotación y alimentación del ganado” – es la de aportar conocimiento sobre los diversos sistemas ganaderos que se usaron durante la Antigüedad Tardía (siglos IV-VIII d.n.e.) en el nordeste de la antigua provincia de la Tarraconense.

Durante este periodo, la región bajo estudio fue testigo de grandes cambios desde el colapso y caída de la administración del Imperio Romano a la llegada de los visigodos, pueblo germánico forzado a abandonar su tierra madre como consecuencia de los movimientos migratorios acontecidos en Europa y las estepas euroasiáticas desde los inicios del Bajo Imperio Romano. La llegada de este pueblo germánico a la península Ibérica, principalmente desde los inicios del s. VI d.n.e., contribuyó en los cambios de la organización política, social y económica de las provincias de la Hispania romana, transformaciones que ya estaban en marcha desde los inicios de la Tardoantigüedad.

El análisis arqueozoológico llevado a cabo sobre los restos faunísticos de seis yacimientos arqueológicos enmarcados dentro de la Tardoantigüedad de la región bajo estudio – y su posterior comparación con los pocos otros estudios arqueozoológicos disponibles previos de este periodo – ha permitido aportar luz sobre la investigación de las prácticas ganaderas llevadas a cabo durante este periodo, área de conocimiento donde a día de hoy todavía hay demasiadas oscuridad, en comparación con el periodo romano o medieval.

Además, el empleo del análisis de microdesgaste dentario sobre los molares de los ovicaprinos de los conjuntos arqueozoológicos analizados y la creación del primer referencial de microdesgaste dentario de ovejas domésticas – diseñado y materializado con el propósito de estudiar los posibles sistemas de gestión alimentaria empleados por las sociedades agropastorales pretéritas – han permitido proponer posibles estrategias usadas para nutrir al ganado ovicaprino, teniendo en consideración los datos paleoambientales vigentes.

La presente investigación ha permitido documentar la práctica de unas estrategias ganaderas orientadas principalmente hacia la explotación de la cabaña ovicaprina por encima de suinos y bovinos, tendencia que se ve acentuada con el fin del modelo de las villae de tradición romana. Además, los datos de microdesgaste dentario han permitido proponer una generalización del uso de forrajes almacenados para la dieta de ovejas y cabras.

Abstract

The aim of this PhD dissertation – entitled “Animal husbandry in the north-east of Tarraconensis during Late Antiquity (IV-VIII centuries CE): an archaeozoological approach to the exploitation and feeding management of the herd” – is to contribute to a better understanding of the animal husbandry systems that were put into practice during the Late Antiquity period (4^th – 8^th c. CE) in the North-East of the ancient province of Tarraconensis.

During this period, the region under study witnessed major changes between the collapse and fall of the Roman Imperial administration and the arrival of Visigoths. These German people were forced to move from their original region due to different migration patterns that occurred in Europe and Eurasian Steppes at the beginning of the Late Roman Empire period. The arrival of the Visigoths to the Iberian Peninsula, mostly from the beginning of 6^th c. CE contributed to the changes in the political, social, and economic organization of the Roman Hispania provinces, transformations that were already under development from the beginning of the Late Roman period.

The archaeozoological analysis carried out on Late Antiquity faunal remains from six archaeological sites from Tarraconensis– and their subsequent comparison with the few available previous case studies completed – sheds some light onto livestock practices during this historical period, a field of study where today there is still some obscurity.

Furthermore, with the application of the dental microwear analysis on ovicaprine molar remains from the analysed faunal assemblages – and the creation of the first dental microwear reference collection for domestic sheep, designed for and carried out with the objective of studying the feeding management systems exercised by past agropastoral societies – it can be proposed possible strategies used to feed the ovicaprine herds, taking into account current paleoenvironmental data.

The present research reveals the practice of livestock strategies principally pointed towards the exploitation of ovicaprine herds above swine and bovines, a trend which is increased with the end of the villae model from the Roman tradition. In addition, the dental microwear data uncovered the generalised use of stored fodder for the diet of sheep and goats.