L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i el Museu Diocesà de Tarragona han començat els treballs d’excavació a la Catedral de Tarragona per a conèixer l’evolució d’aquest conjunt monumental al llarg dels últims vint segles d’història.
Els treballs arqueològics s’estan desenvolupant a la sala de l’exedra romana del Claustre de la Catedral. Aquesta sala, pertanyent actualment al Museu Diocesà de Tarragona, fou part de les dependències de la comunitat de canonges en època medieval i en època romana constituïa la part posterior dels pòrtics del recinte de culte imperial. En l’interior de la sala també es troba l’estructura externa de la capella renaixentista de santa Maria Magdalena.
En aquest sentit, la intervenció arqueològica ressegueix la seqüència estratigràfica del sector que va des d’època contemporània fins als nivells constructius del mur perimetral de la plaça del recinte sacre romà. A més, la intervenció té plantejada el registre i anàlisi dels diferents elements arquitectònics que es troben en aquest sector.
A partir dels estudis arqueològics, s’obtindrà una seqüència diacrònica que explicarà la transformació del sector nord-occidental del temple des d’època romana fins a l’actualitat.
Els treballs formen part de la tercera fase d’excavacions arqueològiques a la Catedral, en el marc dels projectes quadriennals de la Generalitat de Catalunya i el Pla Estratègic del Museu Diocesà de Tarragona (Arquebisbat de Tarragona), amb el finançament també de l’Ajuntament de Tarragona, Repsol i Fundació Privada Mútua Catalana.
La intervenció va començar a mitjans de març i s’allargarà almenys un mes més, sota la codirecció de Josep Maria Macias Solé (ICAC), Andreu Muñoz Melgar (Museu Diocesà de Tarragona – ICAC) i Andreu Muñoz Virgili (ICAC).
Aquesta actuació arqueològica és la continuació dels treballs que es van fer els anys 2013-14 i assentarà les bases de la planta baixa del futur Museu Diocesà de Tarragona, que comptarà amb una ruta museogràfica en el subsol del museu amb què explicar l’evolució del substrat romà i imperial.
A partir dels estudis arqueològics i documentals de l’ICAC es podrà obtenir una seqüencia diacrònica que expliqui la transformació del sector nord-occidental de la Catedral de Tarragona des d’època romana fins a l’actualitat.
L’equip de l’ICAC està excavant espais a l’antiga canònica agustiniana exterior al mur romà, just davant de la capella de Santa Magdalena, amb l’objectiu d’obtenir informació arqueològica de l’evolució històrica d’aquest espai entre els segles XI i XVI: un conjunt arquitectònic de dues hectàrees de superfície que dona sentit a la disposició urbanística de la Catedral de Tarragona i que pot esdevenir un dels grans atractius museogràfics del futur Museu Diocesà.
Andreu Muñoz Melgar ha concretat que “L’edifici en què s’estan produint les excavacions arqueològiques és l’edifici que ha d’aixoplugar el futur Museu Diocesà, amb una superfície de 4.000 metres quadrats, que posarà en valor tant els objectes que representen la nostra cultura cristiana al llarg de vint segles d’història, com el seu continent; ja que ens dispensa unes estructures monumentals extraordinàries que van des d’època romana fins al segle XX.”
Els treballs arqueològics pretenen que les estructures arquitectòniques del conjunt de la Catedral puguin esdevenir un autèntic centre d’interpretració de l’evolució diacrònica de l’acròpolis de Tarragona. Això segurament convertirà aquest museu en un dels museus d’art sacre més importants de la península Ibèrica.
L’equip espera poder definir a finals d’any un projecte museogràfic (que inclogui les línies de treball i accions específiques a dur a terme) amb què poder implicar les diverses institucions del territori en aquest gran projecte de ciutat.
En relació als treballs arqueològics en curs, Andreu Muñoz Virgili ha mostrat les primeres evidències, com les grans finestres quadrades que s’obrien regularment al llarg de tot el perímetre, un mur que amb quasi total seguretat data d’origen medieval i que s’ubica a tocar de la part exterior de la capella de Santa Magdalena, o diversos elements decoratius (grans motllures situades a la part superior i que es van reaprofitar i integrar en les construccions modernes). També, una motllura de marbre que formaria part del recinte de culte imperial.
L’objectiu a mitjà termini és la documentació dels diferents nivells estratigràfics del sector, des d’època tardoantiga fins al moment constructiu d’aquest gran mur del segle I i, a partir de les evidències que es puguin documentar amb certesa, determinar la cronologia d’un dels conjunts monumentals més importants de la península Ibèrica.
El projecte “Excavacions en el conjunt monumental de la Catedral de Tarragona (III Fase). Anys 2022-2025” és un projecte subvencionat dins la convocatòria de projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (anys 2022-2025), segons resolució CLT/17/2022 de 10 de gener (CVE-DOGC-A-22011059-2022).
- Institucions promotores: Institut Català d’Arqueologia Clàssica i Museu Diocesà de Tarragona.
- Direcció arqueològica del projecte: Josep Maria Macias Solé, investigador sènior de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, on coordina l’equip de recerca en Arqueologia Cristiana i de l’Antiguitat Tardana.
- Direcció museogràfica del projecte: Andreu Muñoz Melgar, director del Museu Diocesà de Tarragona i el Museu Bíblic Tarraconense; investigador adscrit a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.
- Equip d’investigació: Núria Armentano (MAC), Òscar Caldés (ICAC), Albert Casas (UB), Sergio Coll (URV), Agustí Costa (URV), Iván Fernández (URV), Karen Fortuny (ICAC), Diana Gorostidi (URV-ICAC), Abel Gallego (ICAC), Anna Gutiérrez Garcia-Moreno (ICAC), Mahjoub Himi (UB), Andreu Muñoz Virgili (ICAC), Josep Maria Puche (ICAC), Míriam Ramon (Museu Bíblic Tarraconense), Isabel Rodà (UAB-ICAC), Francesc Rodríguez (URV/UB/ICAC), Imma Teixell (Generalitat de Catalunya), Josep Maria Toldrà (URV-ICAC).
Més informació sobre les fases anterior del projecte: Fase I del projecte (aquí), Fase II (aquí), projecte Tarracròpolis (aquí).
L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) és un centre CERCA creat com a consorci el 2003 per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili. Té la seu a Tarragona, ciutat reconeguda com a Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 2000, i està especialitzat en la recerca i formació avançada en arqueologia clàssica.
