Breu currículum
La trajectòria científica de Marta Tosolini està orientada a l’estudi de les interaccions socioambientals i de les transformacions del paisatge al llarg de l’Holocè. La seva formació combina perspectives complementàries que inclouen l’arqueologia, la topografia antiga, la geoarqueologia i la palinologia, amb una atenció especial a la reconstrucció dels paisatges del passat i a les dinàmiques d’ocupació humana.
Es va graduar en Arqueologia i Història de l’Art a la Università degli Studi di Napoli Federico II l’any 2021 i hi va obtenir el màster el 2024. Durant aquesta etapa va centrar la seva recerca en la reconstrucció geomorfològica dels paisatges antics i les dinàmiques d’ocupació humana de la Piana Campana, al sud d’Itàlia, combinant l’anàlisi de legacy data amb eines SIG, la topografia antiga i la geoarqueologia.
L’any 2024 va col·laborar amb el Museo Archeologico Nazionale di Napoli en el projecte interdisciplinari PRIN 2022 IN.RES.AGRI., dedicat a l’estudi dels paisatges agraris antics del sud d’Itàlia. En aquest context va iniciar-se en la palinologia, disciplina que posteriorment esdevindria un dels eixos principals de la seva recerca.
Gràcies a una beca InBound, el 2025 va obtenir el Màster 2 en Quaternaire, Préhistoire et Bioarchéologie al Muséum National d’Histoire Naturelle de París. Durant aquest període es va especialitzar en palinologia aplicada a la reconstrucció de la vegetació i dels paisatges del passat, així com a l’estudi de les relacions socioambientals, amb una atenció particular al context mediterrani de la Tunísia central.
Actualment desenvolupa la seva tesi doctoral en el marc del projecte MEDLANDS, dedicada a l’estudi dels paisatges culturals litorals i de les relacions socioambientals a Tràcia (nord-est de Grècia) durant l’Holocè. El projecte es desenvolupa en col·laboració entre l’ICAC i el CNRS, i inclou una estada de recerca a l’Institut des Sciences de l’Évolution de Montpellier (ISEM, CNRS), dins de l’equip Archéobiologie et Paléoenvironnements (ArcheoPal).
Mitjançant un enfocament multiproxy que integra anàlisis pol·líniques, microfòssils no pol·línics (NPP), microcarbons sedimentaris i dades geoarqueològiques i arqueològiques, la seva recerca té com a objectiu reconstruir l’evolució dels paisatges costaners del territori de l’antiga Abdera i comprendre com els canvis ambientals, l’ús del territori i els processos de contacte cultural, mobilitat i colonització van contribuir a la seva transformació al llarg de l’Holocè.
