Breu currículum
Josep Maria Palet és doctor en Història en l’especialitat d’Arqueologia per la Universitat de Barcelona (1994). La seva tesi doctoral centrada en l’estudi territorial del Pla de Barcelona a l’antiguitat, publicada al 1997, va rebre diversos premis de recerca per les seves aportacions metodològiques i al coneixement de l’estructuració dels territoris antics. Ha ampliat estudis a la Universitat de Provença (França) i la Universitat d’Estocolm (Suècia). És especialista en arqueologia del paisatge i estudis de territori al món antic, arqueomorfologia i prospeccions arqueològiques, arqueologia dels paisatges culturals altimontans i de plana, interaccions socio-ambientals, arqueologia d’espais agraris, ocupació del territori i gestió del patrimoni arqueològic.
Durant el 1996 i 1997 va treballar, sota la direcció del professor Philippe Leveau, com a investigador postdoctoral a la Universitat de Provença en diversos projectes, centrats en àrees de la baixa i l’alta Provença i Alps francesos. Del 1998 al 2005 va ser investigador associat de la UMR 6573 del CNRS-Universitat de Provença. Entre el 1998 i 2002 va ser investigador postdoctoral i professor associat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) on va potenciar, amb el professor Josep Guitart, diversos estudis de territori en diferents zones de Catalunya, especialment al Penedès i al Camp de Tarragona. Va participar en tasques de direcció de les excavacions a la ciutat romana de Iesso (Guissona) amb l’equip d’arqueologia de la UAB.
Des de la creació, el 2002, de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), ha estat assessor científic de la línia de recerca en Arqueologia del paisatge, poblament i territori. Entre el 2004 i 2008 va ser investigador del programa Ramon y Cajal a l’ICAC. Des del 2009 és investigador sènior R4. Membre fundador i co-director del Grup d’Investigació en Arqueologia del Paisatge (GIAP) de l’ICAC, reconegut com a Grup de Recerca Consolidat per la Generalitat de Catalunya (AGAUR 2021 SGR 00992).
Com a investigador cap de grup ha participat i liderat nombrosos projectes nacionals i internacionals d’Arqueologia del Paisatge en espais altimontans: Mont Lozère i Alps (França), Serra del Cadí, Vall del Madriu-Perafita-Claror (Andorra), Capçaleres del Ter-Ripollès, Alt Congost, Cerdanya i Montseny; i en espais agraris de plana: Camp de Tarragona, Penedès, Pla de Barcelona, Vallès, l’Empordà i plana de València. És autor d’una extensa bibliografia, llibres, materials i articles en revistes especialitzades. Ha dirigit 10 tesis doctorals en l’àmbit de l’arqueologia del paisatge.
Té àmplia experiència docent universitària, especialment en màster i doctorat. Entre el 1997 i el 2019 ha estat professor col·laborador dels estudis d’Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya. Del 2014 al 2018 va ser subdirector de l’ICAC sota la direcció del professor Joan Gómez Pallarès; entre juliol del 2018 i desembre del 2019 ha estat el director en funcions del centre. Des de gener de 2020 és el director de l’ICAC.
