Breu currículum

La Dra. Vandorpe és una arqueobotànica que té com a principals interessos de recerca l’economia de les plantes i el medi ambient a l’època romana, així com els problemes metodològics de l’arqueobotànica. Es va incorporar a l’ICAC com a investigadora postdoctoral Marie Skłodowska-Curie el novembre de 2022.

El seu treball fins ara s’ha centrat principalment en l’anàlisi de material arqueobotànic de jaciments arqueològics de Suïssa, França i Síria que cobreix un període de temps molt ampli (des del període mesolític fins a l’època medieval). Durant el seu projecte de doctorat, va estudiar les mostres arqueobotàniques del jaciment romà d’Oedenburg/Biesheim-Kunheim (F) a l’IPAS de Basilea (CH) sota la direcció de la Prof. Stefanie Jacomet. En el marc d’aquest projecte, Vandorpe va adquirir una àmplia experiència en l’anàlisi de restes vegetals saturades, fent incís tant a qüestions metodològiques com arqueològiques. Després del doctorat, va aconseguir diversos ajuts de recerca postdoctoral per a poder respondre preguntes específiques relacionades amb el seu material de doctorat, com per exemple: l’origen de la carabassa al nord dels Alps durant l’època romana mitjançant anàlisis morfològiques i genètiques.

El 2016 va rebre la beca Marie Heim-Vögtlin de la Swiss National Foundation per a l’estudi de restes arqueobotàniques de tombes romanes de cremació, amb què va investigar característiques socials, específiques d’edat i gènere, així com cronològiques o regionals. A més del seu interès per l’arqueobotànica romana, recentment ha participat en l’avaluació arqueobotànica de diversos assentaments neolítics a la vora del llac a l’avantpaís alpí (Alpine Foreland, CH).

La Dra. Vandorpe té experiència en docència universitària, tant a nivell de grau com de postgrau. Ha coorganitzat congressos internacionals i ha difós la seva recerca a través de presentacions en diversos congressos internacionals.