Breu currículum
La Valentina és arqueòloga de recursos ambientals, especialitzada en antracologia, i la seva investigació se centra en l’estudi de les pràctiques agro-silvo-pastorals i el seu impacte ambiental a través del temps. Va obtenir el títol de llicenciatura i de máster en Arqueologia Medieval (2010) i Arqueobotànica (2013) respectivament a la Universitat de Siena (Itàlia). El 2019 va completar el seu doctorat en Geografia Històrica, seguit d’un postdoc a la Universitat de Gènova (Itàlia). Allà ha treballat al Laboratori d’Arqueologia i Història Ambientals (Cir-LASA) i, recentment, ha començat a col·laborar amb els projectes InterArPa i TransLands de GIAP. Al llarg de la seva carrera ha col·laborat en projectes de recerca interdisciplinaris amb arqueòlegs, naturalistes, historiadors i geògrafs.
El seu projecte Ramon y Cajal s’anomena TRANSEANT – El paisatge de la transhumància: recerca d’arqueologia ambiental als Pirineus Orientals (Espanya) i als Alps Marítims (Itàlia). L’objectiu general d’aquest projecte és donar a conèixer el ric patrimoni ambiental i cultural relacionat amb el pastoratge transhumant, posant de manifest com aquesta pràctica ha construït i transformat el paisatge rural i els seus components vius.
De fet, la transhumància ha representat un dels principals factors ambientals i ha transformat profundament l’ecologia dels sistemes ambientals de l’àrea mediterrània: des de les poblacions vegetals a les animals, passant per les propietats fisicoquímiques i les característiques estructurals dels sòls. L’impacte de la cria transhumant s’identifica mitjançant l’estudi de marcadors bioestratigràfics (per exemple, macro-micro carbó vegetal, pol·len, fitòlits, elements químics del sòl, microorganismes, etc.) extrets de sòls i sediments.
S’han seleccionat dues zones d’estudi, que representen dos dels centres més importants del sistema de transhumància de la regió mediterrània occidental: el Pirineu Oriental (Catalunya – Espanya) i els Alps Marítims (Ligúria – Itàlia). Tot i que les traces arqueològiques de l’activitat de transhumància desapareixen gradualment, l’impacte ambiental de l’abandonament d’aquesta pràctica de gestió dels ecosistemes és cada vegada més evident: la disminució de la biodiversitat, l’augment del risc hidrogeològic i el foc són només algunes de les conseqüències més evidents. Aquesta investigació intenta afegir nova informació que contribueixi a noves polítiques per a la gestió de zones de muntanya que avui estan molt marginades.
Selecció de publicacions:
Pescini V., Carbonell-Puigventós A., Colominas L., Égüez N., Mayoral A., Palet J.M., 2023. Neolithic livestock practices in high mountain areas: A multi-proxy study of pastoral enclosures of Molleres II (Eastern Pyrenees), Quaternary International, DOI: 10.1016/j.quaint.2023.04.008
Pescini V., Certini G., Mastrolonardo G., 2023. Charcoal Hearth Remains as Environmental Archives: An Interdisciplinary Study at Poggio di Montieri, Italy, Environmental Archaeology, DOI: 10.1080/14614103.2023.2217016
Pescini V., 2019. “Which Origin for Charcoal in Soils? Case-Studies of Environmental Resources Archaeology (ERA) From the Ligurian Apennines, Seventh to the Twentieth Century”. Frontiers in Environmental Science 7-77: 1–15.
Gabellieri N., Panetta A., *Pescini V. 2020. The “5T.ERA project”. Bridging research with application for the management of the Cinque Terre rural landscape. In Panetta A., Pescini V., Py-Saragaglia V. (Eds) Disassembling landscape. Applied environmental archaeology and historical ecology, Quaderni Storici, n°164, pp. 311-341, doi: 10.1408/99410
Pescini V., Montanari C., Moreno D., 2018. “Multi-proxy record of environmental changes and past land use practices in a Mediterranean landscape: the Punta Mesco Cape (Liguria- Italy) between the 15th and 20th century”. Quaternary International 463: 376–390.
