Breu currículum
Doctor en arqueologia per la Universitat de Barcelona (2020) i premi extraordinari de doctorat per la tesi “Fortificacions i poliorcètica feniciopúnica a la Mediterrània central i occidental (segles IX-II a.C.)” dirigida pel Dr. J. Sanmartí ( UB) i la Dra. Mª.E. Aubet (UPF). Ha realitzat estades de recerca a l’Università degli Studi di Sassari (ITA), a l’Università degli Studi di Palermo (ITA) i a l’Institut National du Patrimoine (TUN), així com estades puntuals a les Universitats d’Alacant, Almeria, Sevilla, Cadis i la Universidade de Lisboa (PT).
A nivell internacional, ha estat membre de l’equip catalano-tunisià que ha dut a terme la investigació arqueològica de la ciutat númido-romana d’Althiburos (TUN), on va ser responsable, juntament amb el Dr. Jordi Campillo, dels treballs de prospecció de la necròpolis megalítica. Des del 2019, també forma part del projecte “Tiro Project” (LIB), dirigit per la Dra. Mª.E. Aubet, el Dr. Ali Badawi (DGA) i el Dr. Franciso Nuñez (PCMA-UW), finançat per la Fundació Palarq, on és responsable d’una de les àrees d’excavació de l’“Acròpolis” de la ciutat fenícia. A nivell nacional, ha format part del projecte de recerca sobre l’estudi de la muralla de barrera de l’oppidum ibèric de Giribaile (Vilches), dirigit pel Dr. L.M. Gutiérrez (UJA). En aquests moments forma part de diversos projectes de recerca desenvolupats per la UB i el MAC a l’actual territori català i que se centren en l’estudi de la cultura ibèrica i és membre del grup de recerca G.R.A.C.P.E. (UB).
És autor de diverses contribucions científiques tant en revistes com en llibres, a més de ser avaluador de diferents revistes del Multidisciplinari Digital Publishing Institute (MDPI) i haver impartit diferents ponències i comunicacions en congressos i reunions científiques, organitzat-ne diversos. Actualment, i dins del seu contracte postdoctoral Juan de la Cierva-formació, està desenvolupant el projecte “Estudi de les fortificacions i la poliorcètica feniciopúnica i la seva influència en l’arquitectura militar indígena de la Mediterrània centre-occidental” on s’aprofundeix en el coneixement d’aquesta civilització i es valora, per primera vegada, la importància d’aquesta en la introducció, la difusió i el desenvolupament de coneixements militars a l’Occident mediterrani.
Les seves principals línies de recerca es centren en l’estudi de l’arquitectura militar i la poliorcètica feniciopúnica, la seva influència en les fortificacions indígenes del Mediterrani centre-occidental des de finals de l’Edat del Bronze fins a les seves pervivències en època romanorepublicana, els processos de fortificació i colonització identificats a cada regió (nord d’Àfrica, Sicília, Sardenya i Iberia) durant la protohistòria, així com l’arqueologia del conflicte i els processos històrics que van conduir als enfrontaments armats basats en la guerra de setge.
