Conveni específic de col·laboració entre l’Ajuntament de Riba-Roja de Túria i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica per a la realització del segon curs pràctic d’Arqueologia Clàssica per a la realització del Segon Curs pràctic d’Arqueologia Cristiana i Visigoda al jaciment de València “La Vella” (Juliol 2017)
Search Results for: valencia la vella
L’ICAC renova el conveni amb Riba-roja de Túria
Per segon any consecutiu l’ICAC i l’Ajuntament de Riba-roja de Túria han signat un conveni per seguir col·laborant en la recerca, divulgació i promoció en el marc de l’arqueologia clàssica en aquest municipi valencià. En concret, la col·laboració se centra en el jaciment de València “la Vella”, un recinte fortificat d’època visigoda d’unes 4,5 hectàrees situat sobre el riu Túria.
En el marc d’aquest acord, les dues institucions es comprometen a fomentar les relacions de caràcter científic, tècnic i docent en l’àmbit de l’arqueologia clàssica, la col·laboració en programes de difusió, cursos de formació i intercanvi d’informació, i també en assessorament científic en aquesta matèria. L’objectiu general és crear una àrea d’interpretació com a parc arqueològic integrat al Parc Natural del Túria.
En virtut d’aquest conveni s’organitza del 3 al 21 de juliol el II Curs pràctic d’arqueologia cristiana i visigoda a Riba-roja de Túria. Enfocat principalment a estudiants universitaris, el curs pretén acostar els participants a la metodologia bàsica i anàlisi arqueològica.
La signatura va tenir lloc dilluns, entre l’alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, i el director de l’ICAC, Joan Gómez Pallarès.
Nous models tridimensionals a la plataforma Sketchfab
L’ICAC va ampliant el material disponible a la plataforma Sketchfab (Patrimoni en 3D), ara amb una tercera col·lecció que aplega models tridimensionals de l’excavació arqueològica al jaciment visigot de València “la Vella” (Riba-roja de Túria) (informació del projecte).
Els treballs es van dur a terme el 2016 en el marc del I Curs pràctic d’arqueologia cristiana i visigoda a Riba-roja de Túria en aquest jaciment.
Recordem que justament ara està obert el període d’inscripció al segon curs, que tindrà lloc el mes de juliol del 2017.
II Curs pràctic d’arqueologia cristiana i visigoda a Riba-roja de Túria
Últimes places per participar a la segona edició del Curs pràctic d’arqueologia cristiana i visigoda a Riba-roja de Túria entre el 3 i el 21 de juliol.
Les inscripcions estan obertes fins al dilluns 19 de juny.
L’activitat s’adreça a estudiants d’arqueologia i consisteix en la continuació de les excavacions al jaciment de València “La Vella” del mateix municipi.
II Curs pràctic d’arqueologia cristiana i visigoda (català)
II Curso práctico de arqueología cristiana y visigoda (castellano)
L’organitzen l’Ajuntament d’aquest municipi de la comarca del Camp de Túria (València) i l’ICAC.
Un cicle de sis conferències, obertes al públic a les 7 de la tarda, complementen el curs:
Més informació del curs
- Termini d’inscripció: fins al dilluns 19 de juny.
- Quota d’inscripció: 100 € (allotjament i manutenció: a càrrec de l’organització)
- Direcció:
- Josep M. Macias (ICAC)
- Albert Ribera Lacomba (SIAM)
- Miquel Rosselló Mesquida
- Equip tècnic:
- Iván Fernández (ICAC)
- Esperança Huguet
- Francesc Rodríguez (ICAC)
Objectiu del curs
El curs pretén apropar els participants a la metodologia bàsica d’excavació i d’anàlisi arqueològica. El programa diàriament combinarà el treball de camp al jaciment amb el tractament dels resultats, a part d’un seguit d’activitats teòriques i visites a jaciments de l’entorn. Es tracta d’una activitat formativa orientada a l’arqueologia tardoantiga.
El jaciment
València “la Vella” és un jaciment d’època visigoda del municipi de Riba-roja de Túria, a 16 km de València. És un enclavament emmurallat dalt d’un turó, una ubicació espectacular sobre el riu Túria, a uns 2 km del palau de Pla de Nadal i dins del Parc Natural del riu Túria. Constitueix un recinte fortificat d’unes 4,5 ha on s’han fet escasses intervencions arqueològiques. Un indret gairebé inèdit i fonamental per comprendre la transformació del territori de Valentia entre el període visigot i musulmà.
Vegeu els models tridimensionals del jaciment a partir dels treballs de la primera edició del curs:
Patrimoni en 3D
El servei de Tecnologies de Documentació Gràfica de l’ICAC fa anys que treballa amb la creació de models virtuals i, de fet, és un referent en l’aplicació d’aquesta tècnica en la investigació arqueològica i en la seva divulgació.
Gràcies a la plataforma internacional Sketchfab, coneguda com “el YouTube dels models 3D”, tots aquests resultats estan disponibles en accés obert a Internet.
Col·leccions:
9. TarrAcro-Polis (24 models)
TarrACro-POLIS
by ICAC
on Sketchfab
8. El Bovalar (Seròs, Lleida) (3 models)
El Bovalar (Seròs, Catalonia). preliminary
by ICAC
on Sketchfab
7. Portal dels Apòstols. Lleida (3 models)
Portal dels Apòstols. Lleida
by ICAC
on Sketchfab
6. Castelló, Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant (2 models)
Castelló, Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant
by ICAC
on Sketchfab
5. Jaciment visigòtic de València “la Vella” (11 models)
Visigothic settlement of the “ancient” València
by ICAC
on Sketchfab
4. El Circ romà de Tàrraco (10 models)
Roman Circus of Tarraco
by ICAC
on Sketchfab
3. Església visigòtica de Sant Miquel de Terrassa (15 models)
Visigothic Church of Sant Miquel of Terrassa
by ICAC
on Sketchfab
2. La basílica de Sant Fructuós de Tarragona (3 models)
Basilica St. Fructuòs Tarragona
by ICAC
on Sketchfab
1. Can Ferrerons (1 model)
Can Ferrerons
by ICAC
on Sketchfab
I Curs pràctic d’arqueologia cristiana i visigoda
Està adreçat a estudiants d’Arqueologia i el termini d’inscripció estarà obert fins el dia 24 de juny. Inclou un cicle de conferències obert a tothom.
L’ICAC fa un conveni amb l’Ajuntament de Riba-roja de Túria
El 10 de febrer l’alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, i el director de l’ICAC, Joan Gómez Pallarès, van signar un conveni marc de col·laboració. L’objectiu és desenvolupar projectes específics en el camp de la recerca i la difusió del patrimoni arqueològic d’aquesta població de la comarca del Camp de Túria (València).
Amb aquesta entesa s’inicia un projecte de recerca arqueològica en el jaciment conegut com a València “la Vella” (més informació). La finalitat és determinar la potencialitat arqueològica i la viabilitat d’un projecte integral de recuperació patrimonial i museïtzació en el context del Parc Natural del Túria. Aquest propòsit donarà peu a una extensa intervenció arqueològica a l’estiu de 2016, codirigida per Josep M. Macias Solé, Albert Ribera Lacomba i Miquel Rosselló Mesquida.
Aquest jaciment té unes 4,5 hectàrees d’extensió i es troba a uns 16 Km de València. Ha estat objecte d’excavacions arqueològiques puntuals, que permeten adscriure’l preliminarment a la categoria d’assentament militar visigòtic, tipus castellum, en el marc de la reorganització territorial de l’entorn de l’antiga Valentia.
Toquem Pedra
El programa Toquem pedra! sobre arqueologia clàssica repeteix temporada a la graella de Tarragona Ràdio el 2024. El programa es concep com un espai de divulgació científica sobre arqueologia clàssica a partir del coneixement i la recerca que duem a terme a l’ICAC, fent especial incís en el patrimoni històric i cultural de Tarragona.
Des de 2020, es tracta d’una nova edició del programa, que s’havia emès a la mateixa ràdio durant diverses temporades entre 2013 i 2017. Des de la temporada 2022-2023, el programa forma part del magazine matinal conduït pel periodista Pep Sunyé.
Podeu recuperar els episodis a l’espai podcast de Tarragona Ràdio i a Spotify: Toquem Pedra. El podcast de l’arqueologia clàssica, amb l’ICAC – Tarragona Ràdio | Podcast on Spotify
Temporada 2023-2024:
- Núm. 107 (03/12/2024). “20 anys d’excavacions a la Catedral i 17 bilions de punts de digitalizació cartogràfica”. Descobreix el projecte de digitalització de la Catedral de Tarragona amb l’investigador de l’ICAC Josep Maria Macias (MIRMED) i el professor i investigador de l’ETSA-URV Agustí Costa.
- Núm. 106 (24/10/2024). “Els Matins de la Recerca”. Dels laboratoris a les aules. Parlant dels fenicis i dels ibers coneixerem dos investigadors de l’equip de Protohistòria de l’ICAC, la Maria Anguera i el David Montanero. Com es preparen per divulgar i aconseguir que la recerca surti dels laboratoris per arribar a les aules?
- Núm. 105 (05/08/2024). “Tarragona versus Toledo. Història d’un conflicte eclesiàstic a l’Edat Mitjana”. Un #ToquemPedra ben especial! Amb la participació de l’estudiant en pràctiques de la UOC Josemi Martin, acompanyat de l’investigador predoctoral Andreu Muñoz Virgili (MIRMED).
- Núm. 104 (10/04/2024). “Coneguem les roques de la Part Alta de Tarragona”. Amb Marie-Claire Savin i Jordi Oliver, de la Unitat d’Estudis d’Arqueomètrics (UEA) de l’ICAC, hem fet un recorregut per les roques de la Part Alta de Tarragona. Us hem presentat un recurs pedagògic a partir d’una activitat de divulgació per conèixer el patrimoni romà de Tarraco, centrat en el tipus de pedra i marbre i els vestigis diversos que hi ha per la ciutat de Tarragona.
Aquest capítol està també disponible en vídeo, a Youtube!
- Núm. 103 (25/01/2024). Nou itinerari arqueològic a la Catedral de Tarragona per a entendre el potencial de l’acròpolis de Tàrraco. La Catedral de Tarragona estrena un nou itinerari arqueològic que permet entendre tota l’evolució i potencial de l’Acròpolis de Tarraco i com va condicionar arquitectònicament les èpoques posteriors.
- Núm. 102 (13/12/2023). Encetem la nova temporada amb l’exposició Arqueosexisme. Hem encetat una nova temporada del ‘Toquem pedra’, l’espai de divulgació sobre arqueologia clàssica al programa ‘La Veu de Tarragona’, amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC-CERCA). Amb més d’una dècada i mitja d’història a la graella de l’emissora municipal, hem encetat l’espai parlant de l’exposició itinerant i programa “Archeosexisme”, que s’ha inaugurat a Tarragona (CRAI del Campus Catalunta) per primer cop a l’estat, provinent de França.
Una iniciativa de l’ICAC-CERCA en col·laboració amb la Unitat d’Igualtat de la URV, que han impulsat aquest projecte de sensibilització. Arriba per primer cop a Catalunya i a l’Estat l’exposició itinerant “Archeosexisme”, que van crear, a França, l’Associació Archéo-Éthique i el projecte Paye ta Truelle el 2019.N’hem parlat amb Lydia Gil, responsable del centre de documentació i biblioteca de l’ICAC, i també responsable de l’estratègia de ciència oberta; amb Lídia Colominas, investigadora Ramón y Cajal al grup de recerca GIAP, i amb Alfredo Mayoral, investigador postdoctoral Juan de la Cierva també al GIAP, especialista en geoarqueologia.
Temporada 2022-2023:
- Núm. 101 (12/06/2023). Els ingredients invisibles de l’arquitectura al final de la prehistòria. Amb María Pastor (UA-ICAC) i Marta Mateu, investigadora Beatriu de Pinós al grup MIRMED de l’ICAC.
Escolta el podcast a Tarragona Ràdio! L’arquitectura en els últims anys de la prehistòria i principis de la protohistòria.
- Núm. 100 (15/05/2023). Les biografies ocultes a les parets de Tarragona. Amb Diana Gorostidi (URV-ICAC), professora a la URV i investigadora al grup ArPA de l’ICAC.
Escolta el podcast a Tarragona Ràdio! Diana Gorostidi: “Tàrraco té el patrimoni epigràfic més gran de la península Ibèrica”.
- Núm. 99 (17/04/2023). Investigar en temps de pandèmia: l’experiència d’un investigador internacional a cavall entre Grècia i Tarragona. Amb Giannis Apostolou, investigador predoctoral del grup GIAP de l’ICAC.
Temporada 2021-2022:
- Núm. 98 (22/06/2022). Arqueologia de proximitat? Un projecte de restauració i conservació del patrimoni local amb l’Ajuntament d’Aiguafreda. Amb Arnau Garcia-Molsosa, investigador Beatriu de Pinós (Marie Curie cofund.) del grup GIAP de l’ICAC.
- Núm. 97 (25/05/2022). Arqueobotànica: què ens expliquen les llavors antigues. Amb Alexandra Livarda, investigadora Ramón y Cajal al grup GIAP de l’ICAC.
- Núm. 96 (19/04/2022). Andreu Muñoz recull la història de Sant Fructuós. Amb l’investigador adscrit a l’ICAC Andreu Muñoz Melgar (Museu Bíblic Tarraconense).
- Núm. 95 (16/03/2022). Amb les restes d’animals, responem preguntes bestials. Amb l’investigador predoctoral Abel Gallego, de l’equip GIAP, que està a punt de defensar la seva tesi doctoral a l’ICAC, sobre arqueozoologia i l’estudi de les pràctiques ramaderes a la tarraconense a partir de l’anàlisi del desgast dentari de les ovelles.
- Núm. 94 (16/02/2022). Commemoració de l’11F amb accions de transferència i divulgació del coneixement. Amb la investigadora adscrita a l’equip GIAP de l’ICAC Marta Flórez, especialitzada en l’àmbit de la transferència social de la recerca, la mediació del patrimoni històrico-arqueològic i cultural, i la implementació de programes d’educació científica.
- Núm. 93 (19/01/2022). Treure de la foscor el paper de la dona en l’antiguitat. Amb la investigadora postdoctoral Elena Duce, especialitzada en l’estudi del món antic amb perspectiva de gènere.
- Núm. 92 (15/12/2021). Com era la tomba del sacerdot egipci Imephor? En Josep Maria Puche ens explica la seva participació en una expedició arqueològica de rescat (per evitar saquejos) a la petita necròpolis faraònica de Kom el-Khamasin, a Egipte. L’expedició ha estat dirigida per un equip de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Servei d’Antiguitats del Govern d’Egipte.
- Núm. 91 (17/11/21). Els aqüeductes romans de Tàrraco. Amb Jordi López. Investigadors de l’ICAC han identificat el primitiu aqüeducte de Tàrraco, que duia l’aigua del riu Francolí sense necessitat del Pont de les Ferreres. Així, el nombre d’aqüeductes romans coneguts al voltant de Tarragona ha augmentat fins a sis, en l’actual projecte que lidera l’investigador Jordi López Vilar i que ha estat guardonat amb el XI Premi Tàrraco.
- Núm. 90 (20/10/2021). Els missatges ocults en els marbres romans. Amb Diana Gorostidi (URV-ICAC) i Laura Galán.
Temporada 2020-2021:
- Núm. 89 (27/07/2021). Programa especial des de Mas dels Frares. Amb Josep Maria Macias, Karen Fortuny i Francesc Rodríguez, de l’ICAC. I la participació de Fernando Zamora, responsable del Celler de Mas dels Frares de la URV; Òscar Sànchez, alcalde de Constantí; i Clara Dalmau, sommelier del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Catalunya.
- Núm. 88 (22/06/2021). Accés obert al coneixement de l’ICAC. Amb Lydia Gil, responsable del Centre de Documentació i Biblioteca de l’ICAC.
- Núm. 87 (22/06/2021). Les àmfores ens expliquen com treballaven els artesans fa milers d’anys. Amb Oriane Bourgeon, investigadora postdoctoral de l’equip ArPA.
- Núm. 86 (13/04/2021). L’estudi de l’arquitectura antiga en arqueologia. Amb María Pastor, investigadora postdoctoral de l’equip d’Arqueologia Protohistòrica.
- Núm. 85 (16/03/2021). La zooarqueologia. Amb Lídia Colominas, investigadora Ramón y Cajal a l’equip GIAP.
- Núm. 84 (16/02/2021). Arqueologia subaquàtica. Amb Enric Colom, investigador predoctoral de l’equip Aecma.
- Núm. 83 (20/01/2021). L’aqüeducte del Gaià. Amb Jordi López, investigador de l’equip d’Arqueologia Cristiana i de l’Antiguitat Tardana.
- Núm. 82 (23/12/2020). Deu anys del concurs Odissea!. Amb Txell Blay, presidenta de l’Associació APLEC, i Maura Lerga, responsable de Comunicació i Publicacions de l’ICAC.
- Núm. 81 (25/11/2020). Especial 25N des de la plaça de la Font de Tarragona. Amb Lydia Gil i Maura Lerga, membres del Comitè d’Igualtat de l’ICAC. En la segona part del programa, els investigadors Josep Maria Macias i Karen Fortuny ens van parlar del jaciment de València “la vella” i la recent publicació sobre Recintes fortificats en època visigoda (Trama, 8). Amb una connexió en directe amb Albert Ribera, investigador de la Universitat de València i adscrit a l’ICAC, i que coordina la recerca al jaciment des de València.
- Núm. 80 (28/10/2020). Especial Nit Europea de la Recerca. Amb Ana Gallego, coordinadora d’activitats a l’ICAC; Montse Cartañà, periodista a la Unitat de Cultura Científica i la Innovació, ComCiència, de la URV; Laia Pellejà, responsable de Divulgació i Formació Científica a l’ICIQ; i Maria José Guilera, de l’Oficina Tècnica de l’IISPV.
- Núm. 79 (30/09/2020). Investigadores de diferents generacions, disciplines i procedències, treballen plegades a l’equip ArPa de l’ICAC. Amb Anna Gutiérrez Garcia-Moreno, codirectora de la Unitat d’Estudis Arqueomètrics; Isabelle Pianet, de la Universitat de Bordeus – CNRS; Simona Perna, investigadora Marie Curie a l’equip ArPA; i Laura Galán, investigadora predoctoral a l’equip ArPA.
- Núm. 78 (26/08/2020). Els aqüeductes romans de Tàrraco. Amb Jordi López, investigador de l’equip d’Arqueologia Cristiana i de l’Antiguitat Tardana; i Josep Maria Puche, tècnic de Tecnologies de Documentació Gràfica a l’ICAC.
- Núm. 77 (29/07/2020). La vil·la romana de Mas dels Frares (Constantí, Tarragona). Amb Josep Maria Macias, Karen Fortuny, Francesc Rodríguez i Ada Lasheras, investigadors de l’equip d’Arqueologia Cristiana i de l’Antiguitat Tardana de l’ICAC.
- Núm. 76 (26/08/2020). El programa Toquem Pedra torna a la graella de Tarragona Ràdio!. Amb Josep Maria Palet, director de l’ICAC; i Alexandra Livarda i Lídia Colominas, de l’equip GIAP.
Noticia relacionada: “Toquem Pedra: torna el programa de divulgació sobre arqueologia clàssica a Tarragona Ràdio”.
Temporades anteriors:
Entrevista: Ramon Járrega parla de la vil·la romana de L’Alqueria (Moncofa)
Després de dues campanyes arqueològiques (2007 i 2008) en aquesta vil•la romana de Moncofa (Plana Baixa, Castelló), Ramon Járrega, director tècnic de les excavacions i investigador de l’ICAC, en fa la valoració. Járrega ha estat quatre anys professor associat d’Història antiga a la Universitat Jaume I de Castelló i actualment és arqueòleg investigador de l’ICAC.
L’Alqueria és un jaciment clau per a l’estudi de la romanització a la comarca de la Plana Baixa (Castelló). És molt probable que correspongui a una vil•la romana perquè s’hi han trobat fragments de pintura parietal. Probablement aquesta vil•la va pertànyer en època romana al territori de Saguntum. Entre les troballes més rellevants hi ha tres dipòsits de líquids amb paviment d’opus spicatum i el característic revestiment de mitja canya. El dipòsit més gran fa 5,60 x 5,30 metres per 1,50 de fondària.
Imatges dels dipòsits del jaciment de L’Alqueria.
Les intervencions a L’Alqueria formen part d’un programa de recerca de la Universitat Jaume I (UJI) dirigit pel dr. Juan José Ferrer i finançat per la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana. Properament se signarà un conveni de col•laboració entre la UJI i l’ICAC per donar continuïtat als treballs. Està previst que les restes arqueològiques de la vil•la de L’Alqueria s’integrin dins un projecte de camp de golf que promou el mateix Ajuntament de Moncofa.
Per què són importants els dipòsits que s’han trobat a L’Alqueria?
Perquè ens indiquen una part de l’economia de les vil•les romanes. Són un element d’explotació del territori i permeten documentar part del procés de transformació de la collita.
Collita de què?
S’estan fent anàlisis del morter de la paret per saber què contenien. Hi ha la tendència de pensar que servien per a vi o oli, els dos grans productes de la Mediterrània a part del blat, però també podien servir per a salaons, una hipòtesi plausible per la proximitat del mar. A Xàtiva fins i tot s’han trobat dipòsits per fer lli.
Les anàlisis ho aclariran?
Sí. I si podem excavar al voltant també serà més fàcil saber com funcionava el conjunt. En una excavació com més superfície abastis més possibilitat tens, per planimetria, de saber per a què servia cada àmbit. Si eren dipòsits per a oli o vi, per exemple, també hi havia d’haver un punt de premsat i un punt de decantació. Si tenim sort, els trobarem.
Això demostraria que eren instal•lacions industrials?
No ho sabem. No semblen dipòsits per a l’autoconsum, però ho podrien ser.
Quan es van construir?
En aquest jaciment hi ha material arqueològic ibèric o romanorepublicà, però no estrats arqueològics d’aquesta època. I els dipòsits no sabem quan es van fer, perquè les parets presenten diferents capes de revestiment hidràulic (senyal que se’n va fer un ús continuat). Però sí que sabem quan es van abandonar: al segle IV.
Com és?
Sembla un abandonament intencionat, perquè hi ha argiles abocades i tègules senceres i tot, tant de planes com d’imbrices. Per damunt hi ha un mur molt arrasat que té una direcció diferent i que podria correspondre a la construcció posterior. O sigui que segurament hi ha una remodelació de la vil•la al segle IV.
Aquesta continuïtat en l’ocupació és perquè és una àrea fèrtil?
Sí, tot i que no podem saber quin abast tenia el regadiu en aquell moment. Les columnes pol•líniques fetes al proper jaciment dels Estanys (Almenara) mostren molta olivera i vinya: potser era més de secà! Però hi ha una font molt bona a la Vilavella, un poble proper, i no seria estrany que s’alimentessin d’aquella aigua. A més el terreny de L’Alqueria és pla i està al costat d’un camí mil•lenari, un ramal de la Via Augusta ple de jaciments ibèrics i romans.
El de Moncofa és un dels molts que es podrien excavar, doncs.
Sí, i aquest hem tingut la sort de poder-lo excavar, perquè a l’horta és bastant difícil. Així com al secà és fàcil trobar restes en superfície, a l’horta no, perquè de sempre hi ha hagut molt moviment de terres i que trobis ceràmica no vol dir res; són terres en explotació. A L’Alqueria s’hi ha de fer un camp de golf, tot i que preservant les restes romanes.
És significatiu, el topònim L’Alqueria?
Sí, i a més és un nom d’origen àrab! Pot indicar dues coses: que en època medieval hi havia hagut una alqueria com a pervivència de l’hàbitat romà (però no hem trobat ceràmiques medievals), o que la gent, en veient que hi havia ruïnes i s’hi havia viscut, en digués “l’alqueria”, de la mateixa manera que a Reus i Cambrils hi ha els jaciments dels “Antigons”, és a dir, lloc on hi ha coses antigues.
Quina importància té L’Alqueria en l’entorn més immediat, la comarca de la Plana?
Aquest jaciment i el de Benicató, a Nules, són gairebé els únics que s’han excavat en extensió. Per això, si podem anar-hi treballant, a més de tenir una zona visitable es podrà donar exemple de com es vivia en època romana a la Plana.
Carme Badia i Puig
Entrevista feta el setembre del 2009
Planta del jaciment de l’Alqueria del 1996, any en què es va fer una primera intervenció de salvament al jaciment.
Vegeu què n’ha dit la premsa:
