El Dr. Antonio Peña Jurado (1975-2021), especialista en art romà i investigador del grup Arqueometria i Produccions Artístiques (ArPA) de l’ICAC, va donar la seva biblioteca a l’ICAC. El llegat va arribar a la seu de l’Institut al juny de 2021 i consta de 132 ítems entre llibres i revistes.
Consulta del fons
El fons bibliogràfic del Dr. Antonio Peña Jurado conviu amb el fons documental de l’Institut i és de lliure consulta per al personal investigador i membres de la comunitat universitària. Al catàleg de la URV es poden recuperar tots els títols mitjançant la cerca “Fons Dr. Antonio Peña”.
Biografia
Antonio Peña Jurado (Còrdova, 1976 – Tarragona, 2021), arqueòleg i historiador, especialista en decoració arquitectònica, escultura i spolia d’època romana, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, estret col·laborador del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, del Museu Diocesà, del Museu Bíblic i del Museu d’Història de Tarragona.
Els seus interessos científics es poden seguir a través de cinc ciutats que, com ell mateix deia, li van marcar els cinc períodes de la seva trajectòria vital i investigadora. La seva formació predoctoral (1999-2004) a la universitat de la seva natal Còrdova el va permetre especialitzar-se en escultura de petit format1 i en la reutilització d’elements arquitectònics romans a la Mezquita Aljama de Còrdova, tema amb el que es va doctorar amb la prof. Beatriz Gavilán.
Posteriorment, a la universitat Pablo de Olavide de Sevilla va gaudir d’una beca postdoctoral (2004-2006) gràcies a la qual va desenvolupar la seva recerca sobre Itàlica i Villa Adriana de la mà de la prof. Pilar León. Posteriorment, amb l’obtenció d’una important estada de recerca posdoctoral a l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Colònia (Alemanya) (2006-2008), va continuar amb la seva especialització en la recepció del programa ornamental del fòrum d’August a les capitals provincials i en l’escultura decorativa de la Bètica.
La seva quarta ciutat va ser Mèrida, amb una beca de l’Institut d’Arqueologia (2008-2009), i a la que dedicà diverses i destacades publicacions sobre el fòrum i el recinte de culte imperial dins del grup de recerca dirigit per Pedro Mateos.
Finalment, el 2009 arribà a Barcelona amb un contracte de recerca per ocupar el 2015 una plaça com a professor Agregat interí dins del Departament d’Art i Musicologia de la Universitat Autònoma, amb un perfil docent pluridisciplinari en les anomenades ciències de l’Antiguitat que abastava des de l’arqueologia, la història, la història de l’art i les humanitats passant per l’especialització en produccions artístiques en pedra, l’escultura i, fins i tot, l’epigrafia. La plaça es va consolidar finalment el mes de novembre de 2020 després d’una brillant defensa i en mig d’unes duríssimes condicions de salut.
L’arribada a Catalunya de l’Antonio i el seu establiment de la mà de la seva muller Ana a Tarragona, la seva sisena ciutat —aquesta ja com a investigador consolidat—, el va permetre introduir-se en el cercle de la recerca sobre la ciutat, gràcies al contacte amb diversos equips actius a la ciutat, especialment de l’entorn de l’ICAC. Destaca la fruitosa col·laboració amb l’equip de recerca sobre Arqueologia Cristiana i de l’Antiguitat Tardana, dirigit per Josep Maria Macias en el marc del projecte d’excavacions a la Catedral per documentar el temple d’August, en el si del qual van publicar diversos treballs. Arran de la seva especialització en el fòrum d’August a Roma, i els seus precedents treballs dedicats als complexos monumentals de les altres capitals provincials, Corduba i Emerita Augusta, Antonio Peña va embarcar-se en l’estudi i anàlisi dels elements arquitectònics conservats de la porticus del recinte de culte imperial de Tarraco. Els resultats de la seva reconstrucció, presentada en sengles articles (2018 i 2020), l’últim publicat al Butlletí Arqueològic, suposen una profunda revisió dels estudis precedents i una proposta d’organització dels elements associats a la iconografia i ornamentació del gran fris monumental. A propòsit d’això, cal destacar l’estreta col·laboració amb l’equip del MNAT en temàtiques relacionades amb l’arquitectura i l’estatuària pública de Tàrraco, especialment per al projecte de la nova museïtzació de la seu de la plaça del Rei.
Durant aquests darrers anys, l’Antonio va relacionar-se també amb diversos membres del grup de recerca Arqueometria i Produccions Artístiques (ArPA), dirigit per la prof. Isabel Rodà primer i per l’Anna Gutiérrez Garcia-M. i jo mateixa, després. Fruit d’aquesta col·laboració va ser la seva incorporació als projectes del grup, així com la seva implicació en l’organització d’algunes activitats científiques, entre les que destaca el seminari internacional El uso de los materiales lapídeos en la configuración del espacio en época romana (Tarragona, 3-4 novembre 2016). Va demostrar també la seva vàlua com a gran especialista amb la introducció i la traducció de l’alemany d’un dels treballs emblemàtics del Prof. Géza Alföldy sobre el recinte de culte provincial i la galeria dels genii conventuum de la Citerior, dins d’una obra col·lectiva en homenatge al mestre.
Va participar a la reunió internacional Barcino-Tarraco-Roma: poder i prestigi en marbre. Homenatge a Isabel Rodà (Barcelona, 22-24 de novembre de 2019) i encara al I Seminari ArPA (Tarragona, 21 de febrer de 2020), just abans del tancament a causa de la pandèmia, on va presentar l’estat de la seva recerca en curs. Cal dir que aquestes dues últimes activitats l’Antonio les va afrontar amb una brillant capacitat i una serenor admirables, tot i el punyent deteriorament de la seva salut, que en cap cas va minvar el seu entusiasme per la recerca.
Les últimes setmanes encara preparàvem junts materials per un projecte conjunt de recerca futur sobre l’empremta de la dinastia Flàvia en la decoració arquitectònica en àmbit provincial, tot i conscients de la seva situació terminal. Entre els seus desitjos estava la donació de la seva important biblioteca a l’ICAC, però també la Reial Societat Arqueològica Tarraconense ha rebut una notable part, amb uns 70 volums de gran interès.
La mancança de l’Antonio ha esdevingut una pèrdua insubstituïble dins de la nostra comunitat d’amics i col·legues arqueòlegs, no només a Tarragona, i encara ens dolem dels anys que va viure patint una malaltia fatal que només ell va saber suportar amb el seu característic estoïcisme cordovès, acompanyat en tot moment de l’amor i total complicitat de l’Ana.
Tal com conviden les paraules de l’epitafi d’Eutyches que encapçalen i tanquen aquest escrit (CIL II2 /14, 1281), igual que de les memorables carreres del famós auriga, a la teva estimada Tarraco, Antonio, també es parlarà per sempre dels teus èxits.
Nemo tui similis
τoὺς σoὺς ἀγῶνας αἰών λαλήσει
Gorostidi, D., “Antonio Peña Jurado. In memoriam”, Butlletí Arqueològic. Reial Societat Arqueològica Tarraconense, 43, p. 269-273. Disponible a: http://hdl.handle.net/2072/532420
