La Unitat d’Estudis Arqueomètrics de l’ICAC divideix la seva activitat en tres grans àrees:
a. Suport a la recerca
És l’objectiu principal de la UEA i s’orienta a donar suport als arqueòlegs. La UEA ofereix els seus serveis a institucions públiques, tant d’aquí com estrangeres, i a empreses privades relacionades amb la gestió del patrimoni, l’arqueologia o la restauració.
b. Investigació i innovació
La UEA duu a terme projectes d’investigació propis relacionats amb el seu àmbit de treball, a fi de proporcionar un millor coneixement dels materials inorgànics a l’antiguitat, o bé completar les col·leccions de referència de què disposa la unitat. La seva recerca està especialitzada en l’estudi dels materials lapidis.
Des de la UEA es treballa també l’optimització de les tècniques analítiques en la seva aplicació a materials arqueològics, així com l’experimentació de noves tècniques per a valorar la seva utilitat i rendibilitat arqueomètrica.
c. Docència
La UEA participa en la docència avançada de manera habitual amb una sèrie de cursos especialitzats relacionats amb les tècniques arqueomètriques.
La història de la UEA
La Unitat d’Estudis Arqueomètrics va néixer l’any 2005 amb l’objectiu d’aplicar tècniques analítiques en els materials arqueològics inorgànics (principalment roques ornamentals, tot i que també s’han desenvolupat estudis de materials de construcció, ceràmiques i metalls) i proporcionar una interpretació en clau arqueològica dels resultats.
Prèviament a la creació de la Unitat d’Estudis Arqueomètrics, a finals dels anys setanta el Dr. Aureli Àlvarez i la Dra. Isabel Rodà van iniciar una col·laboració entre la geologia i l’arqueologia. Seguidament, els anys noranta es va crear el Laboratori per a l’Estudi de Materials Lapidis en l’Antiguitat (LEMLA), ubicat a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
L’any 2002 es va fundar a Tarragona l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). En aquesta institució, la Unitat d’Estudis Arqueomètrics va ser creada el 2005. Posteriorment, es va formalitzar un acord entre la UAB i l’ICAC, que des de 2006 va facilitar la promoció d’estudis arqueomètrics entre equips d’investigació de diferents institucions.
El 2009, l’ICAC va allotjar la Conferència Internacional ASMOSIA IX, que va permetre mostrar els nombrosos estudis desenvolupats en la península Ibèrica i va contribuir a la consolidació de les línies de recerca de la Unitat. Aquesta reunió científica va ser un punt d’inflexió en la investigació de les roques ornamentals emprades en l’antiguitat al nostre país.
A part de la publicació de nombrosos articles, aquests esforços han permès la publicació de diversos llibres:
- Tituli-Imagines-Marmora: Materia i prestigi en marbre. Homenatge a Isabel Roda de LLanza, Diana Gorostidi Pi i Anna Gutiérrez Garcia-M. (editores), CSIC. Anejos de AEspA, XCV, 2022.
- Lapidum natura restat. Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación), Anna Gutiérrez Garcia-Moreno i Pierre Rouillard (editors), ICAC, Documenta 31, 2019.
- Interdisciplinary Studies on Ancient Stone. Proceedings of the IX ASMOSIA Conference (Tarragona 2009); Anna Gutiérrez Garcia-Moreno, Pilar Lapuente i Isabel Rodà (editores), ICAC, Documenta 23, 2012.
- Roman Quarries in the Northeast of Hispania (Modern Catalonia), Anna Gutiérrez García-Moreno, ICAC, Documenta 10, 2010.
- El marmor de Tarraco. Explotació, utilizació i comercialització de la pedra de Santa Tecla en època romana / / Tarraco Marmor. The Quarrying, Use and Trade of Santa Tecla Stone in Roman Times; Aureli Àlvàrez, Virginia García-Entero, Anna Gutiérrez Garcia-Moreno i Isabel Rodà; ICAC, Hic et Nunc 6, 2009.
